Fins el dia 25 de setembre podeu veure a Lleida l'exposició del Premi Pintura Honda,
hi trobareu un dels meus CAMPS VISUALS.
dissabte 19 de setembre de 2009
Premi de Pintura Honda 2009
Fins el dia 25 de setembre podeu veure a Lleida l'exposició del Premi Pintura Honda,
hi trobareu un dels meus CAMPS VISUALS.
dimarts 7 de juliol de 2009
Negre
Amb la pintura titulada Negre, he estat seleccionat al Premi Ricard Camí de Pintura que convoca Caixa Terrassa entre les 394 obres presentades. Aquest quadre es basa en situar taques de colors sobre una superfície negre.La imatge resultant recorda un sotabosc. La tècnica és oli sobre fusta.
dilluns 9 de juny de 2008
Presentació del Catàleg de l'exposició a la Galeria 3 punts
Hi ha una genealogia moderna de la marina. Podria començar amb l’Urgell que sabia descobrir Miró i podria seguir amb les detingudes fotografies d’Hiroshi Sugimotoo amb les tempestes grises de Gerhard Richter. Paul Valéry s’exclamava: “la mer,la mer toujours recommencée!” i Ramon Surinyac ens mostra aquí no sols l’inesgotable moviment de l’oceà, sinó també l’emmirallament abismal d’unes imatges alhora precises i ambivalents, instants fixats virtualment i dinàmiques evocacionsde la inestabilitat de tota realitat percebuda.
Evidentment (volem dir: gràcies a l’evidència, a allò que se’ns dóna a veure) som davant una concepció heraclitiana de les coses. Ara bé, aquesta premissa la porta Surinyac a una formulació gens excitada, sinó més aviat contemplativa i serena i,fins i tot, malgrat el brogit de les onades que trenquen davant nostre, silenciosa. La peculiaritat d’aquesta obra és que remet a dues dimensions estètiques diferents: la de l’autoconsciència del fet pictòric i la de la meditació a través de l’experiència sensual. Succeeix aquí quelcom d’intrigant: veiem la imatge i veiem la pintura.
La seva sèrie dels boscos, on juga amb la paradoxa entre simetria i diversitat atzarosa, evoca l’exercici psicoanalític del test de Roschard. Heus aquí que, del no resd’uns reflexos de llum arrossegats per l’aigua o de la densitat espessa de la vegetació, sorgeix una presència indubtable, la de la pintura. No cal triar entre la interpretacióde la imatge i la fruïció sensual de la matèria pictòrica. En un univers que es faen el canvi, la complexitat ha de ser sempre la resposta.
>— Àlex Mitrani
Evidentment (volem dir: gràcies a l’evidència, a allò que se’ns dóna a veure) som davant una concepció heraclitiana de les coses. Ara bé, aquesta premissa la porta Surinyac a una formulació gens excitada, sinó més aviat contemplativa i serena i,fins i tot, malgrat el brogit de les onades que trenquen davant nostre, silenciosa. La peculiaritat d’aquesta obra és que remet a dues dimensions estètiques diferents: la de l’autoconsciència del fet pictòric i la de la meditació a través de l’experiència sensual. Succeeix aquí quelcom d’intrigant: veiem la imatge i veiem la pintura.
La seva sèrie dels boscos, on juga amb la paradoxa entre simetria i diversitat atzarosa, evoca l’exercici psicoanalític del test de Roschard. Heus aquí que, del no resd’uns reflexos de llum arrossegats per l’aigua o de la densitat espessa de la vegetació, sorgeix una presència indubtable, la de la pintura. No cal triar entre la interpretacióde la imatge i la fruïció sensual de la matèria pictòrica. En un univers que es faen el canvi, la complexitat ha de ser sempre la resposta.
>— Àlex Mitrani
dimarts 27 de maig de 2008
dimarts 13 de maig de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
